VERGEGNAS
Il paîs dal marmul ros
IL TERITORI
Il vert fuart dai boscs e il ros de gjave di marmul a son i colôrs di Vergegnas, toponim coletîf che, forsit, al ven fûr des tintis de vegjetazion siore. Dal pont di viste storic, Vergegnas al è un dai insediaments antîcs de Cjargne. In gracie di campagnis di sgjâfs intensis fatis li dal sît archeologjic dal Cuel di Maceit, pôc lontan de frazion di Cjauias, a son saltadis fûr testemoneancis impuartantis che a àn permetût di tornâ a costruî pagjinis di storie antighe. Si trate di reperts e di struturis di etis diferentis che a dan par sigure la frecuentazion umane di cheste zone a scomençâ dal IV mileni p.d.C. fin ae Ete di Mieç. E propit a chest ultin periodi a van indaûr i rescj, che si puedin viodi benon, di une tor di vuardie che e fâs part di une struture fortificade plui grande. Il teritori comunâl al va de plane dal flum Tiliment fin insom de Mont di Vergegnas. Il disnivel fuart al à favorît la nassite di centris stabii te zone dal fonts de val e di cetancj cjasâi a pro des ativitâts agriculis a cuotis plui altis. La struture insediative si divît in cuatri frazions principâls: Cjauias, Vila, Cjaiças e Dintissans e in vot borgadis, dulà che si puedin amirâ abitazions antighis cuntune tressadure che e va indaûr al Cinc-Sîscent e cjasâi cun soluzions costrutivis particolârs, come par esempli il porton de jentrade tal toblât cun sacume a “T”, che si cjatile in pocjissims altris puescj de regjon. Un dai cjasaments plui carateristics al è Cjasa Bondanzia, a Cjauias, une grande cjase cun puiûl, ma tes borgadis plui piçulis si cognossin altris residencis rurâls cun façadis particolârs cun arcs in piere, scjalis e puiûi in len.





Pissandis flum Arzin
Il flum Arzin al da vite a une schirie di pissandis une vore sugjestivis. I salts di aghe, cenglâts di boscs di faiâr vivarôs, si dan la volte cun vascjis di erosion e pocis fondis e cetant verdis.




Pissandis flum Arzin
Il flum Arzin al da vite a une schirie di pissandis une vore sugjestivis. I salts di aghe, cenglâts di boscs di faiâr vivarôs, si dan la volte cun vascjis di erosion e pocis fondis e cetant verdis.
